1) La tele expulsa un grup de nenes que, espantades, fan explotar blocs de neu fosa i es desmaien. La morta ens explica la seva tragèdia, però la Mire ha d'anar al lavabo i la mare aprofita per anar a fer una rentadora. Quedem la morta i jo al menjador, tot moll i verd d'aigua pantanosa. Enfadada, comença a arrancar trossos de pell d'una taronja per amenaçar a ma mare i ma germana. Sento el "ja vaaaaa" de fons. La morta es queda esperant davant la tele. Jo surto del teatre.
2) La ciutat és de carrers estrets i el fum de tren no deixa veure més amunt de la fusta de les portes. Fa fred i dos nois ens saluden amb una inclinació de cap. Els agrada el meu nom, ho entenen tot i se'n van. El grup és cada cop més gran i distès. Ens ensenyen el món, ens adopten mentre caminem.
3) Enmig de la pujada hi ha una portalada de pedra. Darrera hi ha la llum més perfecta, la vall més ampla i la ciutat més bonica. És una festa i ell em mira per entendre si m'hi vull quedar. El majordom veu el grup i corre amb complicitat per demanar-nos que entrem, que els convidats esperen. El jardí és com un camp de golf invadit per arcades de flors i taules amb gent que riu mentre revisa records. Ningú pregunta res, però és evident que no som d'aquí. El rei proposa anar a fer una caminada, diu que seran només tres hores i l'adverteixo que caldrà aigua i menjar. Jo puc portar la motxilla. En realitat em preocupa anar amb vestit (aquell verd amb llaç blanc, recordes? doncs sense el llaç).
4) Surten ous que han de dur pollets, però el gat els persegueix mentre rodolen i els esclafa per menjar-se'ls o simplement els trenca. Són grans com pomes. N'hi ha un que ha quedat sencer però sense closca. A través del tel es veuen els ossos i un ull. Un altre ha quedat amagat i quan el gat negre s'hi acosta ja és tard i en surt un gat gris enorme, com un linx compacte. Quan estenc les mans per cridar-lo, s'obre l'ou sense closca i en surt emocionat un gat buit, un esquelet amb petits trossos de carn que pengen aquí i allà. Sé que no sobreviurà, però ell no i avança buscant-me i miolant. El faig baixar del llit. Seré incapaç de matar-lo...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)