Com pell de plàtan veig la gàbia empresonant la mà que l'aguantava... un altre cop. Però si et vaig crear jo!
Hi ha secrets enquistats que es desperten amb gana i amb una mirada et recorden qui calla a qui.
L'estadística deia que ja no podia tornar a perdre, però el dau continua caient sobre el 6 (l'ull insolent es menja els dies que no viurà). Ella es gira abans que acabi l'espectacle, ja se'l sap de memòria: al final sempre hi ha una rialla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada