A la pàgina 107 Petrarca i Boccaccio parlen de l'amor impossible: "Si així no fos, si no existís per força un cel d'Amor on s'uniran per sempre els cors que han estimat d'amor puríssim i han sofert i sagnat sense recompensa, la justícia divina seria la mentida més tremenda."
A la pàgina 107 una carta escrita amb la pell encara alerta em parla de la nit que vau fer que tot fos possible, fins i tot a vosaltres dos sota un mateix cel, compartint molsa i estels i lluna.
El secret té l'emoció de doblar l'espai. De fet, la vida. Però quan el temps i la mort apareixen, el secret es converteix en simple somni, cada cop més breu, dia a dia menys real. I llavors desitges que algú et descobreixi i que la fantasia revisqui encara que sigui en el passat.
Quanta, quanta guerra dins els caps...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)