Aprenent de Mr. Forster

Life is a public performance on the violin, in which you must learn the instrument as you go along

...millor no oblidar que tots toquem alhora

Egoistament,

necessito braços, avui que em falta oxigen

entre altres coses

tinc brisa passant entre les costelles, com si estigués preparant el buit a omplir

qualsevol mà m'arrossegarà i llavors no voldré seguir sent jo

com sempre, no?

filo-soffing

El foc utilitza filigranes increibles per convertir-se en cendra

els diumenges m'ensenyen el que passa

Ja van venir l'altre dia a medir el balcó. Avui han començat el trasllat i se'ls veu molt còmodes...

Està clar que s'estan fent amb l'espai. Ja veurem quin lloguer els cobro.

prec de tomàquets

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau
Que'l dijous no plogui,
ja n'hi ha prou siusplau!

Diumenge entre llibres

Des de ben petits ens queda clar que a la vida, el més important és el fons. La forma, simple exercici que pot estalviar temps i explicacions, mai serà tan important com el fons, l'essència, el sentit del que som i ens envolta.

Al meu entendre, la literatura, la bona literatura, la que consegueix reflexar el món, ho fa com un mirall, i així capgira la llei convertint la forma en la prioritat i deixant el fons a banda, mig amagat, com simple llum.

I és que el que espera la bona literatura és que siguem nosaltres qui posem aquest fons. Un fons compartit i canviant segons l'humor, segons el dia. L'escriptor deixa els mobles posats i espera que nosaltres omplim la sala amb converses i mirades, amb llum i alguna ombra.

La foscor

He bullit deu ous per no trucar-te

Primavera i trinaranjus

"Jo hauria de ser un parameci" va pensar el virus mentre es moria per trobar un bon citoplasma.

da-pu-ri-to-jo po-ti-ni-ja

En teoria dormida i abandonada,
enrabiada amb la terra i implorant resposta al mar.
Quan ja coneix totes les pedres i petxines,
comprèn que la desmesura es perd en el laberint.

Cap on, doncs, filla de l'escuma?

avui sens dubte seria el dia

ctrlz

Ella, la desmedida

Escric avui que hi veig a través de la tinta negra.

Ella té gana de cos. Ens tria i ens envaeix, gairebé sempre per sorpresa. És tan gran i deliciosa que ens perdem de tan tancar els ulls. Droga pura.

De reüll ja mira cap una altra víctima, i arriba el dolor -seria millor ràbia?- de ser carcassa buida.

Poc a poc tot torna a lloc -sí, sempre- i llavors, en el fons de tots els racons foscos, desitgem -no, implorem- que torni a atropellar-nos aviat.

Cal preparar-se.

Miedo, temblor en mí, en mi cuerpo:

temblor como de árbol cuando el aire

viene de abajo y entra en él por las raíces,

y no mueve las hojas, ni se le ve.

Terror terrible, inmóvil.

Es la felicidad. Está ya cerca.

Pegando el oído se la oiría

en su gran mancha subceleste, hollando nubes.

l'éffet moustiquaire

Ce soir, tous les murmures s'ont réunis dans mon lit.
Rien ne reste que les souvenirs.
Désolée.

mefloquina

Vaja, bucle els dilluns al vespre... caldrà observar-ho amb calma!

el mirall i la llum

Com és possible? ja no peses... dec haver recollit l'àncora mentre dormia.
Cap al blau i la sal altra vegada, doncs, que el sol ja es fa notar.