Altre cop els quadres i altre cop el blau. He anat al port més llunyà, seguida de gavines i pedres. Quin vent, aquell vent del nord.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Aquell vent del nord ens va portar a un port amagat, ple de coses per descobrir, sorprenents, agradables i francament tranqui-les. Les gavines et portaran allà on tu vulguis anar. Somrient sempre somrient, no ho oblidis.
3 comentaris:
Aquell vent del nord ens va portar a un port amagat, ple de coses per descobrir, sorprenents, agradables i francament tranqui-les. Les gavines et portaran allà on tu vulguis anar. Somrient sempre somrient, no ho oblidis.
El difícil és deixar de somriure :-)
No és difícil si vius el q et ve de gust viure i trist serà si algun dia algú et roba el teu somriure... no oblidis el temps a vegades, és pot aturar.
Publica un comentari a l'entrada