algú ho havia de dir...

Em ve de gust somriure't, mirar-te als ulls i callar, parlar sense mirar el rellotge, fer passar el fred amb pessigolles. Avui em véns de gust.

ai granoteta, si obres tant la boca al final en surten mosques!

la soledat del haiku

Potser és que no es pot viure sempre de poesia.
Maleïts límits humans!
(ràbia infinita)

asseguda en el jardí d'Ah-ah

En la oscuridad te veo fruncir el ceño...

flor de pèsol

Altre cop els quadres i altre cop el blau.
He anat al port més llunyà, seguida de gavines i pedres. Quin vent, aquell vent del nord.

petons

Amb tota la meva discreció, avui torno a pensar-te.

Sense estar segura de si mires, jo vaig decorant el cel amb teranyines de núvol i sol, amb la voluntat de fer-te els matins més clars, l'aigua més fresca, l'aire més juganer.

Cap deliri de grandesa, simple voluntat de seure mirant l'infinit.

Reitero els petons

dragging the queen

...i mentre m'esforçava a que el passat em reconegués, vaig veure de cop en el que m'havia convertit