Tant de bo fos més lleugera, sempre seria més fàcil quedar-me enganxada pel camí. Els motors m'aillen i el cinturó em recorda que no puc obrir la tauleta. Si em somriu li demanaré que em deixi dormir -no és veritat, no m'atreviria.
De vegades cal baixar de l'autobús, encara que no es vegi el bosc. Veniu-me a buscar, m'he convertit en sirena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
caram
els teus posts són molt... diguem... enigmàtics!
et seguiré per aquí a veure si conec més el teu univers!
unabraçada!
inventariant
:-)
(m, de la coral, àlias pezi)
Publica un comentari a l'entrada