No distingeixo l'una de l'altra, són totes iguals. Si mai m'he fixat en alguna, li he perdut el rastre després d'uns minuts d'observació distreta. Moren i neixen en secret, suposo.
Si deixo que tinguin massa menjar, n'apareixen tantes que no puc més que veure-les com un núvol amenaçador i els envio una pesta mortal que em retorna la tranquilitat.
Ben cert és que podria acabar amb totes, però em sembla una traïció a tot el temps que hi he dedicat. Com sempre, sóc esclava de la meva creació.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada