A la nit tot és possible. Ens tanquem dins els nostres mons decorats amb l'ajut de revistes antigues, mares i poc temps. Sigui com sigui, acabem reunint-hi el que ens cal i no tenim cap vergonya en deixar amagat el que ens molesta. Sabem que nosaltres en guardem la clau, que és nostra i tant serveix per obrir com per tancar.
A la nit cadascú allibera la caricatura reprimida. Nosaltres, els desperts, tenim molta creativitat. Qui més estarà escrivint ara? Hi haurà algú més que tingui ganes de dir que la nit és taronja?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada