Fictícia i necessària

- ¿Y tu hermana es igual que tu?
- No, ella es peor. Y mejor.
Ella es capaz de trazar una linia hasta el infinito y seguirla.
Yo me pierdo mientras busco el lápiz.

je veux vivre dans le rêve

Camisa a cuadros. Algodón azul.
Estrené tu puerto.

si la veu fos el preu...

Tant de bo fos més lleugera, sempre seria més fàcil quedar-me enganxada pel camí. Els motors m'aillen i el cinturó em recorda que no puc obrir la tauleta. Si em somriu li demanaré que em deixi dormir -no és veritat, no m'atreviria.

De vegades cal baixar de l'autobús, encara que no es vegi el bosc. Veniu-me a buscar, m'he convertit en sirena.

santa ciència

- ¿Y cuánto hace que te sangra la nariz?
- Más de una hora. Supongo que es el resfriado, pero nunca me había salido la sangre a chorro.
- Claro, uno se va urgando y...
- Yo no me urgo... ¡Me he tenido que cambiar de gasa dos veces por la sangre que salía!
- A ver... Sí, era un vaso, pero ya está cerrado. Mhh... creo que no hará falta cauterizar. Tienes las mucosas sensibles.
- Ah. ¿Y qué debo hacer?
- Hacer dos bolitas de algodón, empaparlas en agua oxigenada, taponar el orificio y apretar.

Ha estat com si em curessin fent txic-txic! En el fons, m'ha agradat. :º)

El mundo de las luciérnagas / ha invadido mis recuerdos.

Los tambores del mundo me llaman. Lo noto porque cada vez me olvido con más facilidad de lo que estoy haciendo, porque cada vez es más fácil que me sienta parte de lo invisible. De los otros.

(...ells? qui són ells? no voldràs dir ells, oi? ...ells!)

Ando y aparece una corte de fanfarrias apocalípticas, espero el autobus eterno y los ritmos primitivos me sacuden sin reparo. Tengo miedo que mañana, en ver aparecer un brote verde en una grieta quebrantacementos cualquiera me emocione y me ponga a cantar a la gente que pasa.

Get you ready, there's a meeting here tonight.

Come along, there's a meeting here tonight.

I know you by your daily walk, there's a meeting here tonight!

¿Qué me pasa, doctor? Le recomiendo encarecidamente que deje de respirar. El oxígeno llega a su cerebro de forma irreverente y le provoca estos ataques nada saludables.

Y un corazón diminuto / va brotándome en los dedos, corazón ... corazón!

(O. interpreta a L.)

Esclava de la creació

No distingeixo l'una de l'altra, són totes iguals. Si mai m'he fixat en alguna, li he perdut el rastre després d'uns minuts d'observació distreta. Moren i neixen en secret, suposo.

Si deixo que tinguin massa menjar, n'apareixen tantes que no puc més que veure-les com un núvol amenaçador i els envio una pesta mortal que em retorna la tranquilitat.

Ben cert és que podria acabar amb totes, però em sembla una traïció a tot el temps que hi he dedicat. Com sempre, sóc esclava de la meva creació.

La meva revolució

He barrejat crispies amb tonyina perquè volia una amanida cruixent.
Victòria!

En Cannes comí aceitunas

Camiseta a rayas, una manzana como el puño de un niño, una mochila cómoda y el viento que barre los venenos en mi barrio recordándome que aquí no hace tanto frío.
He vuelto a aterrizar.

el temps passa, i això sempre tranquilitza

Molta més filosofia visual a www.marriedtothesea.com

Benvinguda

A la nit tot és possible. Ens tanquem dins els nostres mons decorats amb l'ajut de revistes antigues, mares i poc temps. Sigui com sigui, acabem reunint-hi el que ens cal i no tenim cap vergonya en deixar amagat el que ens molesta. Sabem que nosaltres en guardem la clau, que és nostra i tant serveix per obrir com per tancar.

A la nit cadascú allibera la caricatura reprimida. Nosaltres, els desperts, tenim molta creativitat. Qui més estarà escrivint ara? Hi haurà algú més que tingui ganes de dir que la nit és taronja?